Com alimentar-nos segons la nostra edat / Nens d'1 a 3 anys

El nen ha d'incorporar-se a la dieta familiar seguint uns patrons alimentaris que influiran decisivament en els seus futurs hàbits d'alimentació. Si bé això és cert, cal no oblidar que el nen d'un a tres anys pot mostrar una certa vulnerabilitat en presentar determinades limitacions alimentoses.

Els nens estan en constant creixement i desenvolupament d'ossos, dents, músculs i sang, per la qual cosa requereixen més nutrients en proporció al seu pes que els adults.

L'energia dels aliments haurà de ser suficient per a assegurar el creixement i evitar que es recorri a les seves reserves corporals per a obtenir energia, però alhora no serà tan excessiva que provoqui obesitat.

D'altra banda, en minvar la seva velocitat de creixement respecte al primer any de vida, sol produir-se falta d'apetit, la qual cosa es tradueix en una ingesta espontània menor que no ha de preocupar els pares. Aquest fet, que pot accentuar-se més del necessari, unit al fet que expressen determinades aversions alimentoses i a la immaduresa d'habilitats motores, justifica la vulnerabilitat en aquestes edats. També cal tenir en compte que a aquesta edat no es pot seguir un patró de menjars semblant a les de l'adult, és a dir tres menjars importants al dia sense cap complement entre elles, donada la seva menor capacitat digestiva.

És en la primera infància quan s'adquireixen bons hàbits alimentaris, i la família és la institució més indicada per a iniciar als petits en el consum de tots els aliments.

A partir dels 12 mesos d'edat ha d'iniciar-se progressivament la introducció d'aliments amb una textura més gruixuda per a anar acostumant al nen a aliments trossejats. Per a començar, s'oferiran aliments aixafats amb la forquilla per a anar canviant a un trossejat petit. Tot això depenent de cada nen i la seva rapidesa en l'aprenentatge de la masticació. L'objectiu és que en arribar als 18-24 mesos el nen mengi els aliments trossejats.

Característiques generals de la dieta

• La dieta ha de ser equilibrada i variada en plats, sabors, textures i consistència i fins i tot colors, per a acostumar al paladar i aconseguir una adequada aportació nutritiva. L'olor, el color, el sabor i la forma influeixen en els seus gustos personals.
• S'ha de procurar que el nen no adquireixi conductes alimentoses capritxoses i monòtones amb preferència cap a uns aliments, aversió a uns altres que poden conduir-li a portar una alimentació deficitària.
• Els menús han d'adaptar-se a les característiques individuals, familiars i econòmiques en cada cas.
• Al nen, sobretot en la menor edat, cal educar-li perquè mastegui bé i, així mateix, a un adequat maneig dels utensilis de taula.
• A l'hora d'introduir aliments nous convé fer-ho progressivament i al principi de cada menjar, quan el nen té més apetit.
• Si el nen es queda a menjar en la guarderia, cal conèixer el menú de cada dia amb la finalitat de completar i equilibrar la dieta amb els menjars de casa.
• Limitar el consum d'aliments superflus “calories buides” (llaminadures, llaminadures, snacks, refrescos...), especialment entre els principals menjars, perquè mengin el que han de menjar a les seves hores.
• Tenir en compte que el desdejuni és una dels menjars més importants del dia.
• En l'esmorzar o el berenar, s'ha d'afavorir la ingesta d'entrepans preparats a casa, fruites i productes lactis, sense abusar dels embotits, patés i formatges grassos.

L'estructura d'un menjar convencional ha de compondre's de:

Primer plat: Generalment a base d'arròs, pasta, verdures amb patata, llegums en puré. El valor nutritiu d'aquest primer plat és l'aportació energètica, principalment a partir dels hidrats de carboni complexos. És important acostumar als nens a prendre-ho perquè les necessitats energètiques són les primeres que han de cobrir-se si es vol que les proteïnes dels aliments compleixin en l'organisme la funció de formar teixits i afavorir el creixement. Si això no es té en compte, l'organisme utilitzarà les proteïnes per a resoldre les seves necessitats energètiques i s'estarà duent a terme una alimentació desequilibrada.

Segon plat: Carnes, derivats carnis, peix o ous. Han d'aparèixer en quantitats moderades (la fam no ha de sadollar-se a base de proteïnes). Poden acompanyar-se d'una guarnició d'amanida o verdures o patates (rostides o cuites o en puré, no sempre fregides). Convé incloure almenys 3 vegades per setmana pescat (blanc i blau) i ous, fins a tres vegades per setmana.

Postres: El millor és incloure una fruita i alternar amb productes lactis senzills (iogurt, petit suisse, etc.)

Racions diàries d'aliments

Per a evitar qualsevol trastorn produït per la incorporació d'un aliment nou, és imprescindible introduir a l'inici una petita quantitat d'aquest, observar la tolerància i esperar entre 7 i 10 dies abans d'incorporar el nou producte de manera habitual.

• Si al nen li desagrada beure llet, aquesta es pot reemplaçar parcial o totalment per altres productes lactis com a formatge, iogurt…, en les quantitats indicades en la taula (aliments equivalents), i oferir plats que incloguin llet entre els seus ingredients (croquetes, purés, gratinats, salsa beixamel, natilles, flams…).

  El Comitè de Nutrició de la Societat Europea de Nutrició i Gastroenterologia Pediàtrica (ESPANG) recomana la utilització de la llet de continuació fins als tres anys, però per motius principalment econòmics, la majoria de famílies no l'empren. Actualment ha aparegut en el mercat llet de creixement o júnior, que és intermèdia entre la llet de continuació i la de vaca. Està indicada per a nens a partir de l'any.

• Si el nen és vegetarià serà convenient l'assessorament amb professionals sanitaris experts en temes d'alimentació (dietistes i nutricionistes), per a revisar amb meticulositat el consum habitual d'aliments i veure la manera de combinar-los amb la finalitat d'evitar dèficits nutritius.
• Els cervells no són un aliment indispensable com suposen moltes mares i pares. Malgrat el seu important contingut en fòsfor, són molt rics en colesterol i existeixen altres aliments en la dieta que cobreixen perfectament les necessitats d'aquest mineral. No obstant això, es poden consumir esporàdicament si al nen li agraden, la qual cosa no sempre ocorre.
• Els cereals de desdejuni llestos per a consumir poden resultar encara difícils de mastegar, per la qual cosa és preferible triar cereals de cocció (flocs de civada, flocs de 5 cereals) que esporàdicament poden reemplaçar les papillas del matí.
• El nen ha de començar a incloure pa en els menjars. Es tindrà preferència pel pa blanc, ja que el pa integral no és aconsellable abans dels 7 anys a causa de la seva acció irritant sobre el tub digestiu. El pa pot substituir a les galetes del berenar, i ajuda al nen en la dentició (en aquest cas s'ha de tallar un tros d'escorça en el sentit longitudinal del pa).
• Les patates són la base de la majoria de purés de verdures. Es poden servir cuites, al vapor i no sempre fregides. Els purés de patata són rics en midó i necessiten una bona impregnació salival per a ser digerits completament. El nen sovint els engoleix “de cop” i li pot provocar flatulència, per aquesta raó és millor no abusar d'ells.
• Unes certes verdures: pastanagues, espinacs, naps i bledes, són sovint riques en nitrats. Per a reduir aquestes substàncies, una vegada cuites s'han de conservar en un envàs sense el brou i convé no reescalfar-les més d'una vegada. Així mateix, no s'ha d'aprofitar el brou on s'han cuit aquestes verdures.

Distribució de menjars al llarg del dia

En aquesta època és convenient que el nen realitzi quatre (o cinc) preses al dia, és a dir, desdejuni, menjar, berenar o esmorzar i sopar; el que respon a la limitada capacitat digestiva del nen. Alguns encara necessiten una presa làctia abans de ficar-se al llit; uns altres no, ja que els seus menjars poden ser completes i incloure la llet o postres làcties com a final d'algun menjar.

És important, per a l'adquisició d'uns hàbits alimentaris saludables mantenir els horaris de menjars d'un dia per a un altre i no saltar-se cap presa.

El desdejuni: Hi ha molts nens que no tenen apetit en aixecar-se per nombroses raons: temen anar a la guarderia i l'angoixa els lleva l'apetit, es fiquen al llit o s'aixequen massa tard i no estan prou desperts perquè el seu apetit pugui manifestar-se, es troben solos en la taula i s'avorreixen, la monotonia i uniformitat dels desdejunis no els fa atractius…

El desdejuni és una dels menjars més importants del dia. Un desdejuni amb presses és equivalent a un desdejuni pobre; per tant és necessari dedicar temps suficient a asseure's i evitar compaginar la presa del desdejuni amb altres activitats com per exemple, veure la televisió.

És recomanable que en el primer menjar del dia s'incloguin: lactis, cereals de tota mena (galetes, cereals de desdejuni, torrades, pa o brioixeria no massa grassa). Si a més s'inclou una fruita o el seu suc, millor encara. Altres productes rics en sucres com la mel, melmelades o confitures també estan reservades perquè formin part del desdejuni.

Esmorzars i/o berenars: La majoria dels nens mengen quatre o cinc vegades al dia, per la qual cosa són importants els refrigeris ja que contribueixen a l'aportació total de nutrients. Els refrigeris no es limitaran a galetes, refrescos, patates fregides, que són aliments que “omplen” però que no nodreixen. Tant l'esmorzar com el berenar, constitueixen un complement energètic i almenys un d'ells ha de ser una part habitual de l'alimentació infantil, per a evitar que transcorrin moltes hores des d'un menjar fins a la següent, però la quantitat no ha de ser excessiva perquè no resti apetit al nen a l'hora del menjar o sopar.

Interessa que ells participin si és possible en la seva preparació, perquè siguin conscients de la seva importància.

El menjar: En la nostra societat el menjar constitueix la principal presa d'aliments del dia i és el moment de trobada que afavoreix la relació familiar i l'ensenyament i aprenentatge dels hàbits d'alimentació. Per això s'ha de propiciar un clima tranquil, assossegat, sense interferències (TV, ràdio, animals…) S'ha d'evitar en la mesura del possible l'anarquia en els horaris, la preparació d'aliments a última hora, les interrupcions llargues entre plat i plat, crits i reganys constants, menjar amb molta rapidesa i les situacions incòmodes per falta d'espai.

S'ha de cuidar la presentació dels plats, temperatura i l'ordre i neteja de la taula.

El sopar: S'hauria de tendir al fet que fos un altre moment de trobada al voltant de la taula, en ambient tranquil i sense distraccions. El sopar ha de ser complementària al menjar, per la qual cosa cal tenir en compte els aliments que s'han consumit a casa o en la guarderia i no repetir-los. El sopar ha de ser més lleugera que el menjar, i al més aviat possible perquè de temps de fer la digestió i dormir bé.

Com cuinar i condimentar

• Les presentacions més apropiades són les sopes, els purés, les cremes, els guisats i estofats amb poc greix, les carns triturades o tallades en trossos petits, les croquetes, truites, etc., preparacions sucoses i de fàcil masticació, i s'han d'evitar les preparacions a la planxa i les carns molt seques.
• Prefereixi les tècniques culinàries més senzilles i suaus: amb aigua - cuit, vapor, escalfado, forn, papillote, microones i ofegats amb poc oli.
• Moderi els guisats i estofats grassos, fritades, empanats i arrebossats i els aliments a la planxa (resulten secs).
• Perquè el menjar resulti més apetitosa es poden emprar amb moderació diversos condiments suaus (all, ceba, porro, herbes aromàtiques…). No obstant això, a aquestes edats s'ha d'optar per plats amb sabors suaus i poc condimentats, perquè els nens siguin capaços d'identificar el sabor real de cada aliment.
• El vinagre i l'oli (oliva i llavors) poden ser macerats amb herbes aromàtiques