Com alimentar-nos segons la nostra edat / Maduresa: 40 a 60 anys

Hi ha canvis fisiològics importants que es presenten en l'edat madura, entre els 40 i els 60 anys i que són comuns en homes i dones.

Augment de pes

El canvi fisiològic més excel·lent en moltes persones durant aquesta època és l'augment de pes, que condueix a obesitat en nombrosos casos. L'obesitat pot definir-se com l'increment del pes corporal per sobre d'un 15% del valor considerat normal, a causa d'un augment del greix corporal. El paràmetre objectiu que permet definir l'existència d'obesitat és l'Indexi de Massa Corporal (IMC), -vegeu quadre A- que s'obté en dividir el pes en quilograms entre la talla en metres al quadrat. Aplicant aquesta fórmula es considera obesitat quan l'IMC és igual o major a 30 quilograms per metre quadrat. A Espanya la prevalença de l'obesitat, segons un estudi dirigit pel doctor Javier Aranceta i col·laboradors en 1995, va ser del 13,4% en homes i dones amb edats compreses entre els 25-60 anys. El fet més preocupant és que va en augment. A més, les persones amb un IMC superior a 30 tenen un risc major de patir diabetis, hipertensió arterial, hiperuricèmia i gota, colelitiasi, hiperlipemia (nivells alts de colesterol i triglicèrids en sang), malalties cardiovasculars, problemes respiratoris, malalties digestives, artrosis en maluc i genolls i problemes psicològics i socials. Per tant, els canvis fisiològics que resulten de l'augment de pes tenen conseqüències importants per a la salut.

Dos factors que exerceixen un impacte important en l'augment de pes són el consum excessiu de calories, que condueix a majors reserves de greix, així com una escassa activitat física, la qual dona per resultat una declinació en la massa corporal magra.

Marcats canvis en la composició corporal

Tradicionalment s'ha considerat que el cos humà està constituït per diversos compartiments: massa grassa, massa muscular, massa òssia i aigua. Al llarg de tota la vida de l'individu es van produint canvis en la composició corporal igual que en el funcionament de tots els òrgans.

Canvis en la distribució del greix

Entre els 40 i els 50 anys, tendeix a augmentar la massa grassa, tant en homes com en dones i continua augmentant fins a arribar als 70 -75 anys. També es modifica la distribució ja que s'acumula més en el tronc que en les extremitats, i ocorre el mateix en els òrgans interns. Aquest canvi en la distribució del greix corporal es fa més notable en la dona.

Està demostrat que l'acumulació abdominal del greix és un marcador de risc cardiovascular més sensible que el propi IMC. Una relació o índex cintura/maluc (s'obté en dividir el perímetre de la cintura mesurat a nivell umbilical entre el perímetre del maluc) superior a 0,95 en l'home i a 0,80 en la dona, s'associa amb un augment en el risc cardiovascular i de patir diabetis mellitus. La dona en els anys que té capacitat reproductora gaudeix de menys probabilitats que els homes de sofrir problemes cardiovasculars. Després de la menopausa perd aquesta protecció que proporcionen els estrògens (hormones sexuals femenines) i progressivament s'arriba al mateix nivell dels homes quant al risc cardiovascular.

Disminució de la massa magra (aigua i múscul) i massa òssia (os)

Al llarg dels anys, la massa magra evoluciona fins a arribar al seu punt àlgid que es produeix al voltant dels 30 anys, en els homes. Les dones la mantenen aproximadament fins als 50 anys que és quan comença a descendir, encara que de forma més lenta que en els homes. La pèrdua de massa muscular condueix a una reducció de la força física. El contingut d'aigua en la composició corporal ve a representar un 60% en un adult jove i en la maduresa l'aigua arriba a disminuir fins a arribar a un 50%.

Respecte a la massa òssia, és entre els 30 i els 35 anys quan s'aconsegueix el punt més elevat de massa òssia, i a partir d'aquest moment s'inicia una pèrdua gradual, petita però constant, d'aquesta. Els estrògens compleixen una important funció per a preservar la resistència dels ossos al llarg de la vida de la dona. Després de la menopausa, en disminuir la producció d'aquestes hormones, els ossos es troben desprotegits i tendeixen a tornar-se més frèvols. Aquesta és la raó per la qual les dones presenten un risc augmentat de fragilitat i possibilitat de fractures davant mínims traumatismes i d'aparició i desenvolupament d'osteoporosi. Se sap que existeix un "escut genètic" que protegeix els homes d'aquesta malaltia. No obstant això, els homes amb antecedents familiars d'aquesta patologia tenen un major risc de desenvolupar-la en l'edat adulta.

Per a evitar aquesta malaltia s'aconsella no descurar l'aportació d'aliments rics en calci, practicar exercici físic regularment i limitar el consum de tabac i d'alcohol.

Disminució del metabolisme basal

L'aportació d'energia a través dels aliments ha d'adaptar-se a les necessitats de cada individu en funció de l'edat, complexió i activitat física que realitzi. Segons estima el comitè de l'OMS (Organització Mundial de la Salut), a partir dels 40 anys les necessitats d'energia disminueixen un 5% per cada dècada, ja que es redueix el metabolisme basal de l'individu (energia que consumeix l'organisme en situacions de repòs per a mantenir les funcions vitals: bombament de sang, manteniment de la temperatura corporal, etc.). Això es tradueix en la necessitat d'una aportació calòrica menor, fet que no sol ser contemplat per moltes persones, donant lloc a un augment de pes que pot conduir a obesitat si no se soluciona a temps.

Envelliment dels diversos òrgans

Entre els 50 i 70 anys, comencen a atrofiar-se les neurones de l'àrea del cervell de l'aprenentatge, memòria i planificació. A partir dels 50, les còrnies sofreixen un engruiximent que degenera la visió nocturna i capacitat d'enfocar objectes. L'engruiximent del timpà i l'atròfia del canal auditiu fan més difícil escoltar sons nítids i d'alta freqüència. Així mateix, el flux renal es redueix com a mínim un 10% per dècada.