Com alimentar-nos segons la nostra edat / Persones de més de 60 anys

S'accepta el criteri de considerar que una persona es troba en la tercera edat a partir dels 65 anys, encara que aquesta apreciació mai és exacta, perquè ocorre que l'envelliment és un procés progressiu que no totes les persones sofreixen amb la mateixa intensitat. Actualment s'utilitza el terme de “molt ancians” per als quals tenen més de 80 anys i així diferenciar-los dels més joves, donada la longevitat creixent que en general s'observa en la població.

Existeixen clares diferències entre la forma i estructura corporal d'un organisme jove i d'un ancià. Aquests canvis es produeixen amb el pas dels anys i a un ritme molt diferent segons les persones –influeixen tant els factors genètics com els ambientals o de l'entorn en què vivim-. Per aquest motiu, quan els esmentem, no podem referir-nos concretament a cap edat determinada, ja que tots aquests canvis i limitacions fisiològiques a unes persones els arriben abans que a unes altres.

Canvis corporals, fisiològics i funcionals

Composició corporal

Durant el procés d'envelliment tenen lloc una sèrie de canvis en la composició del cos com són:

• Augment de la massa grassa, principalment aquella que embolica a les vísceres (ronyons, fetge, etc.) respecte a l'etapa adulta:
  • 18% home adult. 36% en l'ancià.
  • 33% dona adulta. 45% en l'anciana.
• Reducció de la massa muscular, que implica:
  • Disminució de l'aigua corporal total; augmenta la tendència o el risc de deshidratació.
  • Disminució de la massa òssia; major risc de fractures i d'osteoporosis, especialment en dones.

A conseqüència dels canvis en la composició corporal i generalment, del descens en l'activitat física, les persones majors han de prendre menys calories en comparació amb etapes anteriors de la seva vida; ja que si no és així, de manera progressiva es tendeix a engreixar.

Modificacions fisiològiques i funcionals

• Aparell gastrointestinal:
  • Reducció de la secreció de saliva i tendència a la sequedat bucal (xerostomia).
  • Aprimament i atròfia de les genives, absència de dents, pròtesis dentals.
  • Pèrdua de força muscular mandibular i de potència de masticació; menor poder de triturar els aliments.
  • Disminució de les papil·les gustatives; s'altera el sentit del gust o la percepció dels sabors.
  • A nivell de l'esòfag, major risc d'ennuegada i de disfàgia (dificultat per a empassar sòlids o líquids), a causa d'una alteració del mecanisme de la deglució.
  • Tendència al reflux, per una menor competència de l'esfínter que separa l'esòfag de l'estómac.
  • En l'estómac es produeix una menor secreció àcida i una atròfia de la mucosa que ho recobreix interiorment; es fan més lents els moviments de propulsió d'aliments cap a l'intestí i el buidatge gàstric (digestions més lentes i difícils).
  • En l'intestí, atròfia de la mucosa progressiva que dificulta l'aprofitament dels nutrients dels aliments, degeneració nerviosa que afecta la motilitat o moviment intestinal i al reflex de defecar, modificacions en la flora bacteriana de l'intestí gros; tendència a sofrir flatulència i restrenyiment.
• Pèrdua parcial de capacitats sensorials: olfacte, gust, visió i audició.