Com alimentar-nos segons la nostra edat / Lactant: primer any de vida
Característiques fisiològiques
Les indicacions d'alimentació durant el primer any han de considerar no sols els requeriments nutritius d'aquesta edat sinó també les característiques de maduració i desenvolupament dels sistemes neuromuscular, gastrointestinal, renal i immunològic, de manera que s'estableixi una transició gradual des de l'alimentació al pit matern fins a la dieta mixta habitual del nen major i de l'adult.
Cal tenir present que, encara que es tracti d'un nounat amb un pes, talla i nivell psíquic adequat, l'organisme presenta limitacions ja que no està completament desenvolupat. A més, s'uneix el fet que, a conseqüència del ritme accelerat de creixement, les necessitats nutritives en aquesta etapa són molt altes.
Les limitacions que presenta l'organisme, sa però en fase de desenvolupament són les següents:
El sistema digestiu
El nounat té ronyons immadurs que incrementen la seva grandària i funcionalitat en les primeres setmanes de vida. Aquests òrgans dupliquen el seu pes cap als sis mesos i el tripliquen cap a l'any d'edat. La funció renal és òptima quan l'alimentació aporta suficient quantitat d'aigua i una baixa càrrega renal de soluts (substàncies dissoltes en líquid: sals minerals, glucosa…), com és el cas de la llet materna. No obstant això, la ingesta de llet de vaca o de fórmules infantils mal preparades en els primers mesos de vida, així com vòmits i/o diarrees persistents alteren la funció renal.
La capacitat gàstrica del lactant augmenta de 10 a 20 mil·lilitres en el naixement fins a 200 al primer any, la qual cosa li permet consumir menjars més abundants i menys freqüents. La velocitat de buidatge és relativament lenta, depenent del volum i la composició del menjar.
El pàncrees no secreta o secreta baixos nivells d'uns certs enzims necessaris per a culminar el procés digestiu. El fetge està així mateix finalitzant la maduració de moltes funcions, com la capacitat de formar glucosa, de sintetitzar àcids biliars (necessaris per a la digestió dels greixos), etc.
La digestió d'hidrats de carboni ocorre principalment en l'intestí prim. El nounat té enzims que li permeten digerir adequadament sucres senzills com la lactosa (sucre de la llet), sacarosa (sucre comú) i alguns oligosacàrids; no obstant això posseeix baixos nivells de l'enzim amilasa salival i només un 10% de l'activitat d'amilasa pancreàtica el que limita la capacitat per a digerir hidrats de carboni complexos (farines, cereals) abans dels tres o quatre mesos d'edat.
La digestió i absorció de proteïnes funcionen eficientment en nounats i en prematurs, tanmateix, ha d'evitar-se una ingesta excessiva perquè això implica un sobreesforç renal de conseqüències negatives. La capacitat per a absorbir proteïnes en els primers mesos permet el pas d'immunoglobulines (anticossos que passen de la mare al bebè) de la llet materna, però si s'incorporen proteïnes estranyes (llet de vaca, pa…), amb capacitat antigènica s'augmenta el risc de desenvolupament d'al·lèrgies alimentàries (vegeu més a baix: Lectura recomanada: Prevenció d'al·lèrgies alimentàries).
La digestió i absorció de greixos és deficient en el nounat i en el prematur pel fet que l'activitat d'uns certs enzims pancreàtics i la quantitat de sals biliars són insuficients. Aquesta baixa activitat es compensa especialment per una lipasa específica continguda en la llet materna que s'activa en arribar al duodè (porció de l'intestí prim pròxima a l'estómac), la qual cosa no ocorre quan la llet materna és reemplaçada per fórmules làcties.
El sistema renal
Generalment a base d'arròs, pasta, verdures amb patata, llegums en puré. El valor nutritiu d'aquest primer plat és l'aportació energètica, principalment a partir dels hidrats de carboni complexos. És important acostumar als nens a prendre-ho perquè les necessitats energètiques són les primeres que han de cobrir-se si es vol que les proteïnes dels aliments compleixin en l'organisme la funció de formar teixits i afavorir el creixement. Si això no es té en compte, l'organisme utilitzarà les proteïnes per a resoldre les seves necessitats energètiques i s'estarà duent a terme una alimentació desequilibrada.
El sistema nerviós
Després del naixement es continua desenvolupant. Durant els primers quatre mesos, el cervell augmenta el seu volum a raó de dos grams al dia.
El sistema immunitari
El bebè no produirà per si mateix anticossos que li protegeixen enfront d'infeccions i contaminacions fins a la quarta o sisena setmana de vida. Per això és tan important la llet materna, que li transfereix immunoglobulines a diferència de les fórmules infantils adaptades.
La digestió i absorció de greixos és deficient en el nounat i en el prematur pel fet que l'activitat d'uns certs enzims pancreàtics i la quantitat de sals biliars són insuficients. Aquesta baixa activitat es compensa especialment per una lipasa específica continguda en la llet materna que s'activa en arribar al duodè (porció de l'intestí prim pròxima a l'estómac), la qual cosa no ocorre quan la llet materna és reemplaçada per fórmules làcties.
Ritme de creixement i desenvolupament
Certs paràmetres antropomètrics orienten i serveixen per a comprendre perquè les necessitats nutritives en aquesta etapa són proporcionalment tan superiors a les de la persona adulta.
Pes: El pes del nen en néixer ve determinat pel pes de la mare previ a la gestació, la durada de l'embaràs i guany de pes durant aquest, i oscil·la entre els 2,5 i 3,5 quilos. Durant el primer any de vida es triplica el pes del naixement. S'estima un guany ponderat mínim d'uns 24 grams al dia, és a dir, 1 gram/ hora els primers mesos. En valors absoluts els augments de pes són de 7 quilos el primer any i 2,5 quilos el segon. És normal que el nounat perdi pes en els primers dies de vida extrauterina, que recupera entre els 8 i els 12 dies següents.
Talla: Passa de 45-50 centímetres (cm) al naixement a 75-80 cm a l'any de vida (aproximadament uns 25 cm), cosa que significa un augment del 50% de talla respecte al naixement. En el segon any només augmenta uns 15-25 cm, i després uns 7-10 cm per any.
Dentició: Normalment comença sobre els 6-8 mesos. Si la sortida de les dents es retarda i no s'observen problemes de creixement ossi, pot tractar-se d'una característica genètica familiar.
Desenvolupament psicomotor: Cap als 12-14 mesos permet al nen iniciar la marxa i relacionar-se amb l'entorn.
Desenvolupament dels sentits: L'alimentació juga un paper molt important en el desenvolupament del gust, olfacte, vista i fins i tot tacte i oïda.
